dimecres, 12 d’octubre del 2011

Nous reptes


Avui m’ha passat una cosa curiosa i que realment m’ha donat molts ánims. Aquest matí tenia pensat anar al consulat espanyol de Sydney per omplir un formulari on en cas d’accident o qualsevol problema ells t’ajuden a contactar amb la familia i de fer els tramits .Però a l’arribar a l’embaixada no m’he enrecordat que avui era festa a España i per tant ells també tenien festa, ja aquest mati he escoltat les noticies per internet(canal3/24) i com aquí anem avançats d’hora no he caigut que ja era dia 12, però no ha sigut l’unic que m’ha passat ja que a les portes del consulat he coincidit amb una parella de gent gran espanyola i que tampoc han pensat que estaría tancat i hem començat a parlar i m’han explica’t que porten més de 50 anys a Australia i m’han donat consells,llocs on anar i lo millor de tot, que m’han explica’t que els diumenges es reuneixen per dinar plegats a un casal vasc, uns quants i que quan volgues que hi anes i que em donarien un cop de ma pel que fes falta. La veritat que encara estic sorpres de que aquí a Sydney la gent intenta ajudar-te i si tens qualsevol problema et diuen: “ no worries” i t’ajuden a trobar una solucio. Tot aixo ho explico perque en aquesta situacio podriem resumir el que m’esta succeint aquest dies, queja he agafat el ritme de clases i ara estic afrontant un nou repte que és el tema de la feina.
En aquests moments Australia esta patint una petita recessió económica degut a que tambe els ha afectat la crisi mundial pero en molt menor mesura. La gran sort del país que la clase mitjana ocupa el 80% de la poblacio i l’altre 20% s’el reparteix la gent amb molt diners i una petita part de pobres.
Quan he començat a mirar feines he de tenir en compte tres hándicaps molt importants com són la llengua, ja que el meu nivell d’anglès actual no em permet obtenir treballs on hagi de parlar amb un anglès fluit i per tant redueix el nombre de treballs on puc accedir. El seguent punt,  és que tinc el visat d’estudiant, amb el que només puc treballar un maxim de 20 hores setmanals i durant época de vacances a jornada completa, i aquest aspecte també et redueix les opcions i per ultim, el tema del horari de clases, ja que l’escola no t’adapta l’horari a la feina sinó que és la feina la que ha de ser flexible i adaptar-se a l’horari de classes.
Amb aquest panorama, el ventall de posibilitats es redueix a feines per hores tipus repartidor, donar clases, etc i sobretot, el sector de la hostelería on és realment on hi ha més oportunitats i els horaris són mes flexibles.
De moment, ja he sol·licitat el Tax File Number que és un numero d’identificació que dona el govern Australià i que te’l requereixen per treballar, i ara començant a buscar feina amb l’esperança de trobar-ne alguna lo abans possible.
Per la resta, tot esta anant molt be i cada dia coneixo a nova gent i noves experiences que em fan espavilar i a buscar-me la vida i que a Barcelona ves sigut dificil de conseguir.







3 comentaris:

  1. Ánimo Pere !! paciencia y seguro que te sale alguna cosilla. Explicanos cosas del sitio donde vives y que tal con la familia y eso !!

    Un abrazo !!

    ResponElimina
  2. Que genial perry, disfruta mucho pero no hagas como esos que llevan 50 años allí!!!

    Un abrazo

    ResponElimina
  3. Hola Pere!
    la verdad es que veo un montón de coincidencias en cuando llegué a Barcelona! Viajar es lo que hay, uno tiene la oportunidad de sentirse un verdadero ciudadano del mundo! Que disfrutes!! Un beso fuerte, Lucia

    ResponElimina