Primer mes superat

Ufff ja ha passat un mes desde que vaig marxar de Barcelona i sembla que fos ahir! De moment tot esta anant tot molt bé i realment la experiència esta superant totes les meves expectatives.

Per un cantó el canvi de vida no ha sigut tant radical ja que per mi Sydney es molt semblant a Barcelona en aspectes com la gent que hi conviu es multicultural i entén que t’ha ajudar a integrar-te, el clima es molt semblant encara que hi han hagut molts dies ennuvolats però ara ja s’aproxima l’estiu i això canviarà, i pel que fa la rutina diària vaig a classe cada dia i a l’acabar cada dia es diferent ja que tot va sobre la marxa i es difícil fer plans.

Una de les coses que pensava que portaria pitjor seria trobar a faltar la gent mes propera a mi i la veritat que ho estic portant millor del que em pensava ja que gracies a Internet, Skype, mail o facebook vaig sabent de tothom i no perdo el contacte amb la gent. Però  realment el que trobo a faltar son moments o situacions que abans no li donava importància però que ara si que ho trobo a faltar, com per exemple poder veure un partit del barça amb el meu pare i comentar les jugades, ara intento escoltar-los per la radio però es fa dur no poder celebrar un gol plegats. També a l’hora de sopar trobo a faltar estar amb la família i poder  comentar com ha anat el dia .La part que trobo a faltar dels amics es no poder  compartir junts  totes aquestes noves experiències i disfrutar-les .Però bueno alguna pega havia de tenir estar a 17 mil kilòmetres, no?

El passat cap de setmana la veritat que va ser genial i vaig disfrutar moltíssim. El dissabte barbacoa a Bronte, una platja petitona però que tenia per fer la carn i un espai amb taula i gespa per menjar, amb un quants companys de l’escola i on realment hi havia gent de mes 15 països diferents. I el diumenge cap el Koala Park on per fi vaig poder veure i acariciar els Koalas i els cangurs. I per acabar el cap de setmana veient la final del mundial de Rugby entre França i Nova Zelanda a una terrasseta a Darling Harbour amb focs artificials incluits. Però al arribar a la nit a casa vaig veure per Internet la noticia de la mort del Simoncelli i la veritat que em va deixar gelat ja que la setmana anterior per la televisió Australiana li havien fet una entrevista i deia que esta molt il·lusionat per la temporada vinent i que estrenava pagina web i de cop i volta ja no hi es. Son noticies que fan reflexionar.

Espero que tot segueixi anant igual o millor que ara, que trobi una feina i pugui seguir descobrint nous recons i coneixent gent per seguir disfrutant d’aquesta experiència.

See you!!

Nous reptes

Avui m’ha passat una cosa curiosa i que realment m’ha donat molts ánims. Aquest matí tenia pensat anar al consulat espanyol de Sydney per omplir un formulari on en cas d’accident o qualsevol problema ells t’ajuden a contactar amb la familia i de fer els tramits .Però a l’arribar a l’embaixada no m’he enrecordat que avui era festa a España i per tant ells també tenien festa, ja aquest mati he escoltat les noticies per internet(canal3/24) i com aquí anem avançats d’hora no he caigut que ja era dia 12, però no ha sigut l’unic que m’ha passat ja que a les portes del consulat he coincidit amb una parella de gent gran espanyola i que tampoc han pensat que estaría tancat i hem començat a parlar i m’han explica’t que porten més de 50 anys a Australia i m’han donat consells,llocs on anar i lo millor de tot, que m’han explica’t que els diumenges es reuneixen per dinar plegats a un casal vasc, uns quants i que quan volgues que hi anes i que em donarien un cop de ma pel que fes falta. La veritat que encara estic sorpres de que aquí a Sydney la gent intenta ajudar-te i si tens qualsevol problema et diuen: “ no worries” i t’ajuden a trobar una solucio. Tot aixo ho explico perque en aquesta situacio podriem resumir el que m’esta succeint aquest dies, queja he agafat el ritme de clases i ara estic afrontant un nou repte que és el tema de la feina.

En aquests moments Australia esta patint una petita recessió económica degut a que tambe els ha afectat la crisi mundial pero en molt menor mesura. La gran sort del país que la clase mitjana ocupa el 80% de la poblacio i l’altre 20% s’el reparteix la gent amb molt diners i una petita part de pobres.

Quan he començat a mirar feines he de tenir en compte tres hándicaps molt importants com són la llengua, ja que el meu nivell d’anglès actual no em permet obtenir treballs on hagi de parlar amb un anglès fluit i per tant redueix el nombre de treballs on puc accedir. El seguent punt,  és que tinc el visat d’estudiant, amb el que només puc treballar un maxim de 20 hores setmanals i durant época de vacances a jornada completa, i aquest aspecte també et redueix les opcions i per ultim, el tema del horari de clases, ja que l’escola no t’adapta l’horari a la feina sinó que és la feina la que ha de ser flexible i adaptar-se a l’horari de classes.

Amb aquest panorama, el ventall de posibilitats es redueix a feines per hores tipus repartidor, donar clases, etc i sobretot, el sector de la hostelería on és realment on hi ha més oportunitats i els horaris són mes flexibles.

De moment, ja he sol·licitat el Tax File Number que és un numero d’identificació que dona el govern Australià i que te’l requereixen per treballar, i ara començant a buscar feina amb l’esperança de trobar-ne alguna lo abans possible.

Per la resta, tot esta anant molt be i cada dia coneixo a nova gent i noves experiences que em fan espavilar i a buscar-me la vida i que a Barcelona ves sigut dificil de conseguir.

Primera setmana a Sydney

Avui es el Labour Day( dia dels treballadors) i per tant dia de festa, pero la veritat que el temps no acompaña i he aprofitat per posar al dia el blog.

Ja he passat la primera setmana i la veritat que tot molt bé, ja adaptat als horaris australians ( dinar a les 12 i sopar a les 6) i mica en mica anant millorant l’angles.

Durant aquesta setmana he anat coneixent un munt de gent, que podría donar la volta al mon per els diferents paisos d’on són. El que em va sorprendre al arrivar a Sydney es la diversitat cultural que hi ha, hi conviuen mes de 250 nacionalitats encara que jo crec que la comunitat asiática es la mes numerosa. Tambe el que et dones compte que es una ciutat amb els preus elevats, un exemple es una botella d’aigua de mig litre aquí val 2 $(1.5€) al supermercat, i la resta de coses per l’estil, pero tambe els sous son mes elevats( un sou mig esta al voltant dels 2.500$).

Aquest cap de setmana juntament amb el companys de classe vam anar a fer una barbacoa a la casa on s’està un d’ells i era curios veure’t a l’altre punta del mon parlant al mateix temps amb una japonesa, un xile o un filipi amb angles i compartint carn i unes cerveses.

De moment he de reconeixer que Sydney ha superat les meves previsions i es una ciutat per disfrutar-la, on la gent té paciencia i t’ajuda quan els hi ho demanes. La zona que mes agrada és la de The Rocks, que es primer barri que es va construir i que actualment té bastants pub i quan la gent acaba de treballar s’en va a fer una cervesa i on aquesta setmana ja m’hi he passat un parell de cops a provar la cervesa australiana.

Comença l'aventura

Començo aquest blog amb la idea d'explicar una mica la meva estada per Australia i comentar sensacions, experiències o curiositats que em vagin succeint aquests dies.També serà la manera de que la gent que em coneix o que potser té la idea de venir cap Australia coneguin mes directament el dia que es viu a Sydney.

Vaig sortir de Barcelona a les 4.40 de la tarda direcció a Londres-Bankok-Sydney per arribar a les 6.05 del mati a l'Aeroport de Sydney, allà em van recollir i hem van portar a la casa on estaré durant aquests nou mesos.

Divendres ja vaig anar cap a l'escola on ens van fer la presentació del curs, ens van donar indicacions per el tema del telèfon, internet, compte bancari, etc.. i després a fer una volta amb un ferry per la badia de Sydney on s'hi troben els 2 emblemes mes coneguts de Sydney que son el Harbour Bridge i l'Opera House. La veritat que quan els veus per primer cop es una sensació increïble ja que apart que son impressionants, es veure aquella imatge que has vist molts cops per la tele i ara la tens davant teu.

El cap de setmana ens van convidar a tots els estudiants nous a fer una barbacoa a Bondi beach, que es la platja mes famosa de Sydney y esta de plena de surfers. La llàstima que feia un dia regular i no podem disfrutar gaire de la platja però la impressió que vaig tenir es que es un dels llocs especials de Sydney, em va recordar una mica com Cadaqués.

Avui diumenge estic a l’habitació aprofitant per posar-me al dia de emails, i aprofitar per posar en marxa aquest blog, ja que esta plovent bastant i s’està millor a caseta.

Aniré informant de les novetats! Una abraçada a tothom

Pd: Adjunto primeres fotos